Dia de la dona

Ai, em sembla que m’embolicaré més si dic el que penso que si penso el que dic. En aquest cas, però, com que el que faig és escriure em permeto la llicència d’escriure sense pensar. 

De petita a casa, de tant en tant, em deien “ravatxol”. Jo no sabia si un ravatxol era un ocell, un fruit sec, una eina…. i naturalment mai no ho vaig preguntar. En tenia prou amb observar la mirada de complicitat de la meva mare per estar orgullosa de rebre aquest nom que em feia sentir diferent, sense saber massa el perquè. Ja de gran, vaig consultar el significat de la màgica paraula i vaig veure que es referia  a un nen entremaliat i rebel. I a més, també vaig veure que escrit “Ravachol”, no ravatxol, feia referència a un anarquista francès nascut el 1859 famós pels seus atemptats a París que, curiosament, es va donar a conèixer amb el seu cognom matern. Així que, analitzant el significat del nom que se m’adjudicava familiarment  vaig deduir que, ja de petita, els meus pares em tenien per una nena rebel i una mica anarquista. La veritat és que a casa mai no m’havien dit “nineta”, ni “princesa”, ni cap d’aquestes dolceses, em deien “ravatxol”. Això sí, amb un to molt carinyós. Potser la meva família, inconscientment, va plantar la llavor d’aquest esperit llibertari que sempre m’ha acompanyat i m’ha convertit en una dona rebel, i a la vegada, ufanosa de ser dona. M’agrada adonar-me que som moltes les dones que compartim aquest punt de vista i que de tant en tant l’atzar fa que ens trobem i esmorzem juntes en un hotel per parlar de com liderem la nostra vida  com a dones que som, encara que tinguem més de 70 anys.

Olga Jiménez Muntané, autora del llibre La jefa eres tú, www.lajefaerestu.com,  ens va convocar a esmorzar el divendres 25 de febrer, a l’Hotel H10 Casanova per explicar-nos tot això i per parlar-nos del seu llibre. L’Olga, igualadina, emprenedora, empresària, escriptora, comunicadora, líder qualificada i, per damunt de tot, als meus ulls, una dona d’una humanitat extraordinària, va fer que el passat divendres 25 de febrer pogués tenir el luxe de celebrar el meu particular dia de la dona (abans del 8 de març) en un hotel de Barcelona, molt ben acompanyada. Dic que va ser el meu dia de la dona perquè va ser el dia que, com qualsevol novaiorquesa, vaig aprofitar l’hora d’esmorzar, per establir contacte amb dones emprenedores, que no coneixia de res, i vaig poder compartir amb elles el projecte que tinc entre mans per a dones de més de 70 anys. Un projecte que ja fa temps que em volta pel cap i que ha començat a prendre cos des del moment que he començat a escriure aquest blog. (Sempre he estat una gran defensora del valor terapèutic de l’escriptura!)

Si tu ara m’estàs llegint és perquè, potser per aatzar, o potser inconscientment,  ja formes part del meu projecte. Un projecte que no puc dur a terme tota sola. Et necessito a tu, necessito la teva complicitat i el teu suport. Necessito la teva col·laboració i t’aniré explicant com, amb què i per a què et necessito i, a la vegada t’aniré mostrant què et puc oferir per guanyar-me la teva confiança per tal que comencis a  creure en el meu projecte i, a poc a poc, el puguem fer realitat.

Mentrestant, per començar a entendre de què et parlo llegeix el llibre de l’Olga, encara que no vulguis ser empresària. Aprendràs coses com a dona que et faran sentir bé amb tu mateixa. Fes-me cas!  Ja m’ho diràs. Si vols, en parlem.