Acabo de llegir Ahora y siempre, les fresques, àgils, intenses i sorprenents memòries escrites per Diane Keaton, editades per Lumen.
Aquesta fresca, àgil, intensa i sorprenent dona que el 5 de gener d’aquest 2022 ha fet 76 anys.
Quan pensava en quina imatge femenina podria posar a www.maica70.infoinabox.com per cridar l’atenció de les meves lectores em venien al cap un munt de dones interessants però d’una manera recurrent se m’apareixien imatges de dues pel·lícules de Woody Allen: Annie Hall (1977) o Interiores (1978).
Crec que va ser quan vaig veure Interiores que em vaig enamorar del vestit que duia la Diane Keaton en una de les escenes. Potser només era una blusa però em va agradar tant que vaig demanar a la meva mare (la sort de tenir modistes a la família) que me’n fes una d’igual. La meva mare no havia vist Interiores i en aquell moment, a Barcelona, crec que no hi havia vídeos encara, almenys a casa nostra, no. Així que es va haver de refiar de les meves explicacions per tallar, cosir i realizar l’encàrrec tan peculiar que jo li feia sense arribar a saber-ne mai el motiu exacte. Però se’n va sortir. Era una bona modista. Imaginativa i innovadora. No vaig arribar a confessar-li mai que el que m’agradava d’aquell vestit no era ni l’originalitat de la roba, ni la forma (que també ho era, perquè la Keaton, com ja sabem, era molt desenfadada en la seva indumentària i triava personalment moltes vegades la seva roba d’actriu, sobretot quan treballava amb Woody Allen) sinó que el que em fascinava realment, el que jo volia copiar o imitar era la personalitat d’aquella actriu que habitava dins els personatges femenins que apareixien projectats a la pantalla.
El 1977, quan van donar-li l’Oscar per Annie Hall, jo ja tenia dos fills: una nena de 4 anys i un nen d’1 any. La Diane no va parar de fer cine, amb i sense Woody Allen, i ha tingut una llarga trajectòria dins el cinema, abans de començar a escriure. Però no es va decidir a adoptar els seus 2 fills fins que en va complir 50. La Dexter el 1996 i el Duke el 2001 (Amb això sí que li vaig passar al davant : als 25 vaig tenir la primera filla i als 29 el fill.)
Llegeix el llibre, t’agradarà i et sorprendrà. I si vols, en parlem. Torna a mirar, ara tranquil·lament a casa, Annie Hall i Interiores i, de passada, Manhattan.
Dona’t permís per reviure una època, la dels 70. Una dècada fresca, àgil, intensa i sorprenent. Hi estàs d’acord?
2 comentaris a “Diane Keaton”
Moltes felicitats per aquesta nova iniciativa. Et seguirem 🙂
Et donaré feina, si vols seguir-me!